Una crònica de la trobada «Espiritualitat i Canvi social»

El dissabte 4 de març ens vam reunir una cinquantena de persones al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra per reflexionar i connectar-nos al voltant d’inquietuds de canvi social i revolució, així com d’evolució espiritual i connexió amb nosaltres i la vida. Com transcendir les fronteres entre dues esferes que semblen allunyades o separades però que moltes sentim profundament vinculades?

Algunes persones vam pujar xino xano cap al monestir, i d’altres van anar apareixent en aquest paratge meravellós on regna el silenci i es divisa la immensitat del mar malgrat les ferides incurables de la urbanització costera.

Vam tenir la sort de poder utilitzar una bella i petita capella que es troba situada al jardí del monestir, a la dreta de l’entrada principal. Ens vam reunir en cercle, vam fer una estona de silenci i després una breu presentació del sentit de la trobada i els ponents. Aquests van aportar el bó i millor de la seva experiència personal: en Jokin va parlar dels anys 70, de la lluita de carrer i amb drogodependents, i les lliçons espirituals i de canvi que havia aprés treballant des de baix construint una associació anomenada «Aupa’m». En la seva trajectòria ha pogut sentir que tots som diferents i al mateix temps, que tots som un. Va comentar que molts cops els moviments polítics i socials estan arrelats a la mateixa «matrix» destructiva que pretenen superar i que la lluita per la justícia és important que estigui basada en l’amor. Estar basats en l’amor vol dir trobar el lloc just i no competir amb els altres.

La Teresa va va posar sobre la taula les metàfores d’un arbre de la mort i d’un arbre de la vida per il·lustrar el sistema on vivim i el sistema cap al qual volem tendir. El primer arbre tenia les arrels podrides pels valors de l’avarícia, el déu diner, la competència, l’individualisme…que són les fonts verinoses d’on brolla el sistema actual, i estava apuntalat, en el seu tronc, per les forces organitzades de la dominació: l’Estat, la policia-exèrcit, el sistema de «lliure» mercat, els mitjans de comunicació massius…per la qual cosa donava fruits de mort i destrucció. El segon arbre enfonsava les seves arrels en altres valors, l’amor, la cooperació, el compartir…que fluïen en l’aigua alimentant tot l’arbre, que donava fruits de vida. Allò colpidor va ser veure que en el tronc d’aquest segon arbre mancaven unes forces organitzades i comunes que apuntalessin, que sostinguessin el tronc i li donessin força. Aquesta ermitana activista de 70 anys, tota joia i ulls brillants, també va remarcar la importància de la connexió amb un mateix i com aquesta l’ha portat a adonar-se que tots som un, que som com cèl·lules d’un mateix cos i que tot el que ens passa ens passa a totes, tant per mal com per bé. Per això va parlar de la importància de connectar amb la nostra autenticitat, de la potència del que som i com aquesta força i energia després es trasllada cap enfora. Per connectar amb aquesta força només ens cal escoltar bé, i actuar a partir d’aquí. Escoltar-nos, escoltar…. també ens va delectar amb la seva experiència de «contemplacció» basada en el silenci i la lluita als peus de les torres de la MAT a Centelles, i la interacció amb les mateixes persones que porten a terme aquests projectes moltes vegades simplement per obediència a les forces de l’ordre establert i les seves coaccions variades -la imposició de la força, la coerció econòmica- etc.

Finalment en Miki va intentar superar algunes contradiccions presents en la societat actual, per exemple el que va anomenar «espiritualitat evasiva», aquella que ens diu que per sentir pau interior hem d’aconseguir que no ens preocupi el patiment aliè, res més allunyat de la consciència que tots som un. També va remarcar que negar l’ego tampoc és la solució, ja que aquest té coses importants a dir-nos, necessitats que s’han d’expressar per arribar a la nostra autenticitat. Després ens va explicar una història, una narrativa de com la l’evolució de la humanitat des del neolític ha viscut un procés de degradació des de la comunitat, la igualtat, la no dominació, la integració amb la natura, cap a un tipus de model que desgraciadament ja coneixem i que s’ha anat fent més fort en els darrers dos segles, basat en la competència, la violència, l’opressió, la separació de la natura…l’evolució espiritual i de consciència vindria de re-connectar amb el que ja som, amb un seguit de llavors que han estat soterrades durant segles però que brollen aquí i allà arreu on poden, encara avui en dia, perquè formen part de nosaltres, que som essencialment Amor.

En el debat posterior a les intervencions, diverses persones van poder aportar les seves reflexions i el seu gra de sorra, però moltes altres no van tenir-ne l’ocasió. Ens resta encara la pregunta de què entenem per espiritualitat i què per canvi social, algunes trobem a faltar la noció de revolució, la qüestió de la violència i l’autodefensa i fins a quin punt aquesta és compatible amb una espiritualitat revolucionària..i tantes d’altres que van emergir sense entrar-hi o que van quedar al tinter…Esperem poder trobar el moment per aprofundir-hi en properes trobades.

Vam tancar el cercle abans de dinar amb una cançó acompanyada de guitarra que va ser casi un mantra per anar entrant després en un silenci meditatiu que només el dinar va aconseguir desvetllar. Dinar juntes, compartir més enllà de l’intel·lecte, el deliciós menjar que les diverses persones vam aportar, l’aire, el fred, el sol, els somriures, les preguntes latents, les complicitats…van iniciar el camí cap a una «acció horitzontal col·lectiva harmonitzada» com proposava en Marcos, que si tot va bé, anirem teixint en els propers temps.

Els organitzadors, tenint en compte allò que algunes persones ens han fet arribar sobre el seu sentir en relació a la trobada, pensem que ens va faltar temps i que va mancar moderació en les intervencions, així que de cara a properes trobades tractarem d’elaborar un codi de bones pràctiques de connexió amb nosaltres i amb el grup, per fomentar els silencis, els espais, possibilitar les intervencions de tothom qui ho vulgui, potser fer petits grups…també ens agradaria aprofundir el component convivencial, meditatiu i festiu, apart del reflexiu que el considerem imprescindible. Finalment, voldríem potenciar la difusió de materials previs a les trobades amb prou temps d’antelació com per poder haver-hi aprofundit prèviament amb més calma. Estem valorant la possibilitat de crear un grup que pugui fer un treball de més aprofundiment i continuïtat, per exemple reunint-se un cop al mes, i mantenir tanmateix algunes trobades i jornades obertes a d’altres persones. Això ens permetria aprofundir, fer arribar les nostres reflexions i formes de fer més enllà dels nostres cercles habituals, i ampliar el grup impulsor d’aquestes trobades a partir d’un treball comú sobre la visió que ens guia a tirar endavant amb tot això.

Ens agradaria que si teniu impressions, cròniques, fotos o materials relacionats amb la trobada que vam fer, ens ho feu arribar, ja sigui presencialment els que ens veiem, com telemàticament si us és més còmode. Estem en contacte amb l’Òscar i en Xavi que van fer gravacions, a veure si ens poden passar algun material aviat. Una possibilitat és fer-ho arribar al correu que vam crear per les jornades, espirirevol@riseup.net o sinó a tota la llista de la gent que rebeu aquest correu. També si teniu idees de com millorar certs aspectes, crítiques constructives o qualsevol tipus d’aportació, hem creat un pad -document col·laboratiu- on podeu dir el que creieu escaient, hem posat algunes preguntes per si us ajuda a orientar-vos. El podeu trobar aquí.

Per acabar, comentar també que probablement al mes de maig convocarem de nou una jornada. Aquesta versarà sobre la relació entre Natura, Revolució i Espiritualitat i tindrà com a motiu principal la celebració al voltant de l’arbre com a símbol concret i metàfora d’aquestes interrelacions que ens connecten amb la integralitat de la vida. Esperem que us animeu a participar i properament detallarem més aquesta informació.

Una abraçada única i universal a tots i totes! Ricard i Laia

text per Laia Vidal, sobre el sentit i les sinèrgies que ens han inspirat a organitzar la trobada, en catalán, en castellano

text de Miki Decrece “el mito de la neutralidad”, on s’argumenta a través d’una experiència vivencial la necessitat d’una visió holística de la humanitat i l’ésser congruents amb això

Àudio de Ricard Vidal sobre el sentit i significat d’aquesta trobada en el món d’avui en dia

Anuncios